Per fi va arribar el gran dia i els Ràngers i Noies Guies de Palamós marxàvem de ruta per setmana santa. Després que el dimecres 31 de març carreguéssim les motxilles amb tot el material necessari per la sortida ( fogonets, tendes, menjar, etc) ens vam trobar dijous a les 7:30 del matí al Camp de futbol de Palamós on ens esperava un autocar que ens duria a la Vajol.
Durant el viatge ja es varen notar les ganes de començar la ruta i ja es preveia un balanç molt positiu del que serien els quatre dies. Així va ser, l'autocar ens va deixar a la Vajol cap a les 9:30, allà vam carregar les motxilles i vam començar a caminar. A les 10 vàrem parar al Coll de Lli per esmorzar i vam trobar un monument d'homenatge a Lluís Companys, ja que en aquell lloc és per on es va exiliar cap a França durant la dictadura.
Després d'agafar energies vàrem continuar caminant i ens vam dirigir a les Salines. Durant el recorregut vàrem fer una petita parada al Castell de Cabrera, on podíem gaudir d'unes vistes extraordinàries, fruit de la caminada realitzada fins el moment.
Tot i això, l'endemà ens vam llevar a les 7:30 del mati en plena forma, vam esmorzar per agafar energies i quan ho teníem tot apunt ens vam dirigir a pujar el Roc de Frausa. Un cop vam ser a dalt del Roc de Frausa vàrem poder gaudir unes vistes increïbles on entre altres coses vam veure tot el pantà de Boadella. Vàrem aprofitar per menjar una mica de xocolata i fruits secs i vam tornar al refugi de les Salines. Durant el camí de baixada vam parar a dinar un fantàstic entrepà de pa Bimbo amb formatge, fuet, xoriço i salami, i finalment vam arribar al refugi de les Salines on teníem les tendes plantades. Aquest segon dia vam fer uns 8 km, però no va semblar tant ja que no dúiem motxilles a l'esquena. Un cop al campament vam començar a preparar les promeses, els que la feien van marxar a un lloc ben tranquil per pensar amb ells i els altres els hi vam preparar el lloc, el regal i les cançons perquè tot fos perfecte. Ben sopat, vam anar al riu i vam fer la promesa i tot just acabat vam marxar a dormir.
El despertador va tornar a sonar a les 7:30, ja érem dissabte 3 d'abril i semblava que encara fóssim dia 1 d'abril. Ja teníem mil i una histories per explicar, riures per recordar i companys que ja podíem considerar amics. Vam fer-nos la motxilla, vam recollir les tendes i vam esmorzar. Abans de marxar vam fer una batuda per tal que la zona on havíem acampat quedes igual o més neta de quan havíem arribat. Vam carregar les motxilles a l'esquena i a través d'un GR vam anar a Maçanet de Cabrenys on ens trobaríem amb els Llops i Daines de Palamós. Durant el camí vam haver de creuar un riu i va ser molt divertit, a part de les vistes que anàvem trobant.
Després d'unes tres hores caminant a un bon ritme vam arribar al poble i sense cita prèvia ens vam trobar amb els Llops a un petit parc amb gespa. Els Llops varen marxar a fer la seva excursió programada i els Ràngers i Noies guies vàrem descansar, vam jugar una estona i vam dinar. Un cop acabats de dinar vam carregar les motxilles per fer la ultima caminada fins al campament dels Llops, allà vàrem jugar i vàrem sopar amb ells. A la nit vam jugar tot l'Agrupament a les banderes. Just acabar el joc de nit a les 12 va començar a ploure, però per sort ja anàvem a dormir.
Va ploure tota la nit i al mati, per sort, ens vam llevar i feia molt de sol. Vam recollir el campament i vam fer batuda, quan van arribar els pares vam fer un torneig de futbol que disputaven els Llops i Daines, els Ràngers i Noies Guies, els Caps de totes les unitats i els pares. La final la van disputar els Caps contra els pares i la victòria final va ser pels Caps.
Un cop acabat el torneig, vam dinar. Els pares ens havien dut molt menjar i és ben cert que després de 4 dies de ruta vam menjar com si fes una setmana que no haguéssim menjat. A ben dinat vam fer l'hora dels adéus i vam donar per finalitzada la sortida de setmana.
En definitiva, va ser una gran sortida on tots els Ràngers i Noies Guies van tenir el seu moment de protagonisme, on cada un va fer riure a algú altre i on tothom s'ho va passar tant be com per no voler marxar!!!
